En AVANT-Decidix, amem la nat­u­ralea, la respectem i la con­sid­erem part de la nos­tra vida. La nat­u­ralea es de tots, i es un pat­ri­moni de l’humanitat que se nos ha regalat a tots. Sense este pat­ri­moni, el ser huma, no pot viure per molt que no ho cregam o nos encabotem.

      No som con­scients, que la nat­u­ralea es part de nosatres, sense la nat­u­ralea el can­vi cli­mat­ic es real, puix els arbres son atraents d’aigua, i sense aigua, el ser huma està extin­guit. El ser huma, no ho con­sid­era un prob­le­ma, pen­sa que hi ha uns atres recur­sos per a obtin­dre el val­o­rat “or” trans­par­ent, pero si no plou els aqüifers es sequen i estos com­porten la vin­gu­da de les sequies i la mort dels nos­tres propis camps, nec­es­saris per a l’alimentacio diaria dels nos­tres fills. Com podem obser­var es una cade­na.

      Veent l’actual polit­i­ca de l’aigua per part de l’Estat, hem de reac­cionar davant la bar­barie que nos perseguix any rere any en els nos­tres boscs. La nat­u­ralea es sabia, si, pero li cos­ta entre 40 i 50 anys tornar a l’estat en el que es troba­va abans de ser cre­mat.

     En AVANT-Decidix, pensem que se pot can­viar este tipo d’actituts. L’ensenyança i el respecte, par­tix­en des d’una bona aula. Tambe pensem, que un bon vol­un­tari­at fore­stal com el que se feu fa uns deu anys aprox­i­mada­ment, fon una bona ini­cia­ti­va, puix foren anys casi sense incendis i els pocs que hague per part de les actua­cions dels mijos d’extincio, foren molt rapits i efi­caços. Igual­ment, i com a part del respecte cap a lo nat­ur­al i ani­mal, volem que se cas­tigue i aplique la llei a tota aque­l­la per­sona que no respecte els drets dels ani­mals, siga des d’un sim­ple pardal, a un ele­fant. 

     No anem a tol­er­ar mes destruc­cio, i menys que siga per caprig o sat­is­fac­cio de qua­tre ener­gu­mens que vullguen aprof­i­tar els nos­tres monts per a uns atres fins. Estos actes van­dal­ics nat­u­rals, prin­ci­pal­ment pagats per inter­es­sos, deuen de final­is­ar, per aixo en Avant, volem por­tar a cap una polit­i­ca enfo­ca­da en el mig ambi­ent en mides i lleis con­se­qüents, apli­cades a qual­sevol que este davant o dar­rere de qual­sevol incen­di.

     El mig ambi­ent se deu d’estabilisar. Per a aixo s’han d’aplicar les lleis actu­als; o instau­rar unes atres noves, si caben, mes dures, encar­regades de cas­ti­gar a tots aque­lls que gogen destru­int o aprof­i­tant-se de la nos­tra nat­u­ralea.